aquest llibre constitueix una introducció a la filosofia de la història . l historiador de les religions mircea eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d història , pugnen per no tenir-ne cap. per l home arcaic, les coses es repeteixen fins a l infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l esdeveniment exemplar. a més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès o, si més no, la seva virulència és atenuada. el comportament de l home primitiu és regit per la creença en una realitat absoluta que s oposa al món profà de les irrealitats ; en última instància, el món profà no constitueix pròpiament dit un món ; és l irreal per excel lència, el no-creat, el no-existent: el no-res. a la introducció, lluís duch assen